|
Dades generals |
Nom de l'assignatura: Histologia i Organografia
Codi de l'assignatura: 365574
Curs acadèmic: 2025-2026
Coordinació: Jonatan Dorca Arevalo
Departament: Departament de Patologia i Terapèutica Experimental
Crèdits: 6
Programa únic: S
|
Hores estimades de dedicació |
Hores totals 150 |
|
Activitats presencials i/o no presencials |
65 |
|
- Teoria |
Presencial |
32 |
|||
|
- Tutorització per grups |
Presencial |
2 |
|||
|
(Grups de 20 estudiants) |
|||||
|
- Pràctiques de laboratori |
Presencial |
16 |
|||
|
- Pràctiques orals comunicatives |
Presencial |
10 |
|||
|
- Seminari |
Presencial |
5 |
|||
|
Treball tutelat/dirigit |
35 |
|
Aprenentatge autònom |
50 |
|
Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen |
| - |
Utilitzar correctament les eines i tècniques pròpies d’un laboratori de l’àmbit de la Biologia Cel·lular
|
|
Objectius d'aprenentatge |
|
Referits a coneixements L’objectiu principal de l’assignatura Histologia i Organografia és obtenir i assimilar els coneixements fonamentals de l’estructura i funció dels diferents teixits i òrgans.
|
|
Blocs temàtics |
1. Introducció a la histologia animal
1.1. Concepte de teixit, òrgan, aparell i sistema
1.2. Origen, característiques generals i classificació dels teixits
1.3. Adaptacions cel·lulars a les alteracions de l’entorn. Conceptes d’atròfia, hipertròfia, hiperplàsia, aplàsia, metaplàsia, displàsia i neoplàsia
2. Teixit epitelial
2.1. Concepte de teixit epitelial. Característiques de les cèl·lules epitelials: polaritat, unions intercel·lulars i especialitzacions. Classificació dels teixits epitelials
2.2. Epitelis de revestiment: concepte, classificació i tipus
2.3. Epitelis glandulars: concepte, classificació i tipus
3. Teixit connectiu
3.1. Concepte de teixit connectiu. Composició
3.2. La matriu extracel·lular: concepte, composició i estructura
3.3. Les cèl·lules: fibroblasts, macròfags, mastòcits, cèl·lules plasmàtiques
3.4. Tipus de teixit connectiu
4. Teixit adipós
4.1. Concepte de teixit adipós. Components. Histogènesi i tipus
4.2. El teixit adipós blanc i el teixit adipós bru: característiques, funcions i localització
5. Teixit cartilaginós
5.1. Concepte, composició i origen (condrogènesi)
5.2. Tipus cel·lulars del teixit cartilaginós
5.3. La matriu extracel·lular del teixit cartilaginós. Característiques funcionals
5.4. Tipus de cartílag. Característiques i localització
6. Teixit ossi
6.1. Concepte, composició, característiques generals i tipus
6.2. La matriu òssia: components orgànic i inorgànic
6.3. Origen, estructura i funció de les cèl·lules del teixit ossi
6.4. Teixit ossi compacte, sistemes de Havers, conductes de Volkmann. Endosti i periosti
6.5. Teixit ossi esponjós, característiques i localització
6.6. Osteogènesi i remodelatge ossi
7. La sang
7.1. Concepte de teixit sanguini i composició. Concepte i composició de sèrum i plasma
7.2. Elements figurats de la sang. Eritròcits, plaquetes i leucòcits: característiques generals i origen (l’hematopoesi)
8. Teixit muscular
8.1. Característiques i tipus de teixit muscular
8.2. Fibres musculars llises: característiques generals, estructura, distribució i funció
8.3. Fibres musculars estriades. a) Estructura de la fibra muscular esquelètica: miofibril·les (composició i organització). Concepte de sarcòmer. La placa motora. La contracció muscular. b) Estructura de la fibra muscular cardíaca: els discs intercalars
9. Teixit nerviós
9.1. El teixit nerviós. Característiques generals
9.2. Organització del sistema nerviós: sistema nerviós central i perifèric. Substància blanca, substància grisa
9.3. Tipus de cèl·lules del teixit nerviós. a) Neurones: estructura cel·lular i tipus de neurones. Cos cel·lular, dendrites i axons. La sinapsi. b) Cèl·lules glials al sistema nerviós central i perifèric. Tipus i funció
10. Sistema cardiocirculatori
10.1. Els vasos sanguinis: estructura general i tipus (artèries, venes i capil·lars)
11. Sistema immunitari
11.1. El teixit limfoide: concepte, tipus i distribució
11.2. El timus. Estructura i funció
11.3. Els ganglis limfàtics: distribució, estructura i funció
11.4. La melsa. Estructura i funció
12. La pell
12.1. Estructura general de la pell
12.2. L’epidermis: capes i elements cel·lulars
13. Aparell respiratori
13.1. Estructura general de les vies respiratòries i els pulmons
13.2. La tràquea i els bronquis principals
13.3. Vies respiratòries intrapulmonars: bronquis. Bronquíols. Bronquíols terminals. Bronquíols respiratoris. L’alvèol pulmonar
14. Aparell digestiu
14.1. Estructura general del sistema digestiu
14.2. Epiteli de les mucoses. L’esòfag, estómac, intestí prim i intestí gros
14.3. Glàndules annexes: glàndules salivals, fetge, pàncrees
15. Sistema endocrí
15.1. Característiques generals del sistema endocrí
15.2. Les glàndules endocrines: hipòfisi, tiroide, paratiroide, suprarenals i pàncrees endocrí
16. Aparell urinari
16.1. Estructura general dels ronyons. La nefrona
16.2. La irrigació renal
16.3. Estructura i composició de l’urèter i la bufeta urinària
17. Aparell reproductor
17.1. L’aparell reproductor masculí. a) Composició histològica dels testicles. Els túbuls seminífers, seminífers (espermatòcits, espermàtides, espermatozoides, cèl·lules de Sertoli), cèl·lules de Leydig. b) Les vies espermàtiques i les glàndules accessòries
17.2. L’aparell reproductor femení. a) Els ovaris. El cicle fol·licular. b) Estructura i funció dels oviductes, l’úter i la vagina
|
Metodologia i activitats formatives |
|
Com que aquesta assignatura s’imparteix a les facultats de Biologia i de Medicina i Ciències de la Salut, ambdós centres han acordat la possibilitat que algunes activitats dels plans docents tinguin diferent càrrega d’hores per adaptar-se al calendari docent de cada centre. També poden tenir diferent nomenclatura (tot mantenint la tipologia d’activitat) per adaptar-se a la disponibilitat d’espais i infraestructures de cada centre, a la capacitat del grup i als possibles projectes d’innovació en què participen els equips docents de cada centre. Els caps d’estudis i els equips docents de les assignatures de cada campus es coordinen per tal de garantir l’assoliment de les competències i els objectius del pla docent.
|
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
|
S’avaluen els coneixements teòrics i pràctics assolits durant el curs, així com els treballs i les tasques realitzades.
Avaluació única Els alumnes que s’acullin a l’avaluació única s’avaluen segons els apartats següents:
|
|
Fonts d'informació bàsica |
Consulta de la disponibilitat al Cercabib
Llibre
Gartner LP, Hiatt JL. Histología básica. Barcelona: Elsevier; 2011. ![]()
També disponible la 14th ed. en anglès (2016
Tortora GJ. Principios de anatomía y fisiología: 13a edición. México D.F. Médica Panamericana; 2013. ![]()
Welsch U. Histologia Sobotta. México, D.F.: Médica Panamericana; c2014. ![]()