Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Biologia Cel·lular de la Patologia

Codi de l'assignatura: 365576

Curs acadèmic: 2025-2026

Coordinació: Josep Saura Marti

Departament: Departament de Biomedicina

Crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

53

 

-  Teoria

Presencial

 

36

 

-  Teoricopràctica

Presencial

 

1

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

 

12

 

-  Seminari

Presencial

 

4

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge autònom

67

 

 

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

   -

  • Relacionar les alteracions cel·lulars i tissulars en el context patològic amb els agents causals i les manifestacions de la malaltia
  • Utilitzar correctament les eines i tècniques pròpies d’un laboratori de l’àmbit de la Biologia Cel·lular
  • Aplicar les tècniques d’un laboratori de Biologia Cel·lular, d’Histologia i d’Histopatologia a l’anàlisi de mostres normals i patològiques
  • Aplicar les bases conceptuals i metodològiques de l’àmbit de la Biologia Cel·lular a la resolució de problemes basats en resultats experimentals

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer i comprendre els mecanismes cel·lulars i tissulars associats amb la malaltia.

— Identificar i comprendre les alteracions cel·lulars i tissulars en el context de la malaltia i relacionar-les tant amb els agents causals com amb les seves manifestacions.

— Conèixer els mecanismes reactius davant la lesió cel·lular i tissular.

— Conèixer i comprendre els mecanismes de reparació cel·lular i tissular.

— Conèixer les tècniques emprades en l’anàlisi del teixit patològic, tant els fonaments com l’aplicació i l’anàlisi crítica dels resultats.

 

Referits a habilitats, destreses

— Cercar i comprendre la informació dels articles científics en l’àmbit de la biologia cel·lular de la patologia.

— Aplicar el mètode científic en l’àmbit de la patologia, formulant i criticant hipòtesis.

— Fer servir els recursos en línia i bases de dades més útils per a l’aprenentatge de la biologia cel·lular de la patologia.

— Desenvolupar criteris científics de cerca d’informació de biologia cel·lular de la patologia a Internet.

— Redactar un informe sobre resultats experimentals o bibliogràfics.

— Interpretar resultats experimentals, extreure conclusions i elaborar hipòtesis a partir de les dades analitzades.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Practicar i millorar estratègies per al treball efectiu en equip. Saber escoltar i saber manifestar assertivament les opinions pròpies.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció

2. Estrès cel·lular

3. Mecanismes de la lesió cel·lular

4. Patrons patològics: biologia cel·lular de la infecció

5. Patrons patològics: biologia cel·lular del tumor

6. Biologia cel·lular de la inflamació

7. Reparació i regeneració tissulars

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Segons l’evolució del COVID-19, es pot veure modificada la modalitat d’impartició de la docència.

Classes de teoria (22 sessions d’1 h)

Sessions de format tradicional en què, tot i que s’interpel·la sovint els alumnes i s’estimula la seva participació, el pes de l’exposició
recau en el professor.

 

Sessions de treball continuat (12 sessions d’1 h)

Aquestes classes consisteixen en:

1) Sessions de classe inversa, en què els estudiants exposen continguts específics de l’assignatura a la resta de la classe. Aquestes exposicions es fan en grups reduïts (3-4 persones) i cada alumne participa en una presentació d’aquest tipus al llarg del curs. Els continguts treballats en aquestes sessions complementen els de les classes teòriques i són avaluats a la prova de síntesi.

2) Sessions de treball sobre articles. En grups reduïts, fets a l’atzar i diferents dels grups de treball de classe inversa. Els continguts treballats en aquestes sessions complementen els de les classes teòriques i són avaluats a la prova de síntesi.

3) Sessions de treball per a la creació d’una entrada sobre biologia cel·lular de la patologia a la Viquipèdia. En grups reduïts. Treball autònom amb sessions de seguiment.

4) Sessió final TBL (team-based learning). Qüestionari que es resol individualment (iRAT) i en equip (tRAT).

Les sessions de teoria i de treball continuat es distribueixen en el programa segons s’indica a continuació:

1. Introducció (1 h de teoria).

2. Estrès cel·lular (4 h de teoria, 2 h de treball continuat).

3. Mecanismes de la lesió cel·lular (3 h de teoria, 2 h de treball continuat).

4. Patrons patològics: biologia cel·lular de la infecció (3 h de teoria, 2 h de treball continuat).

5. Patrons patològics: biologia cel·lular del tumor (3 h de teoria, 2 h de treball continuat).

6. Biologia cel·lular de la inflamació (5 h de teoria, 2 h de treball continuat).

7. Reparació i regeneració tissulars (2 h de teoria, 1 h de treball continuat).

 

Seminaris (4 sessions d’1 h)

Hi ha 4 sessions de seminaris (1 h) en què es tracten aspectes clínics, especialment referits a biomarcadors.

 

Pràctiques (4 sessions de 3 h)

Les pràctiques consisteixen en 2 sessions de treball de laboratori, on es processen mostres patològiques (Bioquímica); una sessió  d’observació d’imatges histològiques amb les mateixes patologies que a les mostres analitzades bioquímicament al laboratori, i una última sessió de presentació dels resultats obtinguts. Totes les sessions de pràctiques es fan en grups de 15-20 alumnes.

************************************************************************************************************************************************************

Com que aquesta assignatura s’imparteix a les facultats de Biologia i de Medicina i Ciències de la Salut, ambdós centres han acordat la possibilitat que algunes activitats dels plans docents tinguin diferent càrrega d’hores per adaptar-se al calendari docent de cada centre. També poden tenir diferent nomenclatura (tot mantenint la tipologia d’activitat) per adaptar-se a la disponibilitat d’espais i infraestructures de cada centre, a la capacitat del grup i als possibles projectes d’innovació en què participen els equips docents de cada centre. Els caps d’estudis i els equips docents de les assignatures de cada campus es coordinen per garantir l’assoliment de les competències i els objectius del pla docent. 

En la mesura del que sigui possible, s’incorporarà la perspectiva de gènere en el desenvolupament i les activitats de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada recopila dades a partir de les activitats següents:

— Les sessions de treball d’articles.

— Els seminaris específics referits a biomarcadors.

— El treball dut a terme a les pràctiques de laboratori.

— La producció d’una entrada sobre BCP a la Viquipèdia que és avaluada pel professorat i per l’alumnat (peer review)

— El resultat dels qüestionaris de la sessió TBL.

— Una prova de síntesi dissenyada per reflectir la integració i l’ús de coneixements i habilitats per part de l’alumne.

 

Criteris d’avaluació

— Coneixements adquirits i utilitzats (referits a continguts, procediments, valors i actituds). Es valoren prioritàriament els coneixements de:

     • Els mecanismes cel·lulars i tissulars associats amb la malaltia.

     • Les alteracions cel·lulars i tissulars en el context de la malaltia i la seva relació amb els agents causals i les seves manifestacions.

     • Els mecanismes reactius davant la lesió cel·lular i tissular.

     • Els mecanismes de reparació cel·lular i tissular.

     • Les tècniques emprades en l’anàlisi del teixit patològic, tant els fonaments com l’aplicació i l’anàlisi crítica dels resultats.

— Capacitat d’obtenir, seleccionar i utilitzar informació referent als continguts de l’assignatura, especialment en anglès.

— Capacitat de relacionar i integrar coneixements.

— Capacitat d’elaborar hipòtesis a partir d’observacions experimentals i de la informació obtinguda.

— Capacitat d’analitzar i resoldre problemes biomèdics.

— Capacitat de fer deduccions apropiades, extreure conclusions vàlides dels principis teòrics, de les fonts d’informació i de les dades experimentals.

— Capacitat de resumir la informació.

— Capacitat d’expressar-se correctament de forma oral i escrita, fent servir un llenguatge científic adequat.

— Capacitat de treballar en grup.

 

Sistema de puntuació i ponderació relativa

La qualificació final es determina per la qualificació obtinguda a les activitats d’avaluació amb la ponderació següent:

— Avaluació de les pràctiques: 15 %.

— Sessions de treball d’articles, entrada a la Viquipèdia i sessió TBL: 25 %.

— Prova de síntesi: 60 %.

Per aprovar l’assignatura cal obtenir una qualificació de 5/10 en la nota ponderada i obtenir una qualificació com a mínim de 4/10 a totes les activitats d’avaluació.

Aspectes diversos com ara la participació, l’actitud o les contribucions destacades es valoren al llarg del curs i poden modificar la nota final en un marge de ±1 punt.

A partir d’aquesta puntuació s’emet una qualificació final que s’ajusta a allò que determina la normativa de la UB sobre l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges.

 

Avaluació única

Per a l’avaluació única, l’alumne ha de seguir la reglamentació que estableix la Facultat. Per a les qualificacions, l’alumne ha d’acreditar al final del període docent l’assoliment de les competències establertes en aquest pla docent. Per això s’apliquen els mateixos criteris i sistema de puntuació i ponderació relatives que els establerts per a l’avaluació continuada. És a dir:

— Activitats d’avaluació continuada: 40 %.

— Prova de síntesi: 60 %.

A partir d’aquesta puntuació s’emet una qualificació final que s’ajusta a allò que determina la normativa de la UB sobre l’avaluació i qualificació dels aprenentatges.

 

Reavaluació

No es pot accedir a la reavaluació quan la qualificació sigui de no presentatEls alumnes que no hagin superat l’assignatura per incompliment de les condicions establertes a l’avaluació continuada o perquè hagin renunciat a la nota de la qualificació final, tenen dret a ser reavaluats mitjançant una prova específica.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

COLEMAN W; TSONGALIS G. Molecular Pathology. The Molecular Basis of Human Disease. 1st edition. Academic Press. 2009.

MAJNO G; JORIS I. Cells, tissues and disease: principles of general pathology. 2n edition. New York: Oxford University Press, 2004.

KIERSZENBAUM AL; TRES LL. Histology and cell biology: an introduction to pathology. 4th edition. Philadelphia, PA: Elsevier/Saunders, 2016.

RUBIN R; STRAYER DS. Rubin patología: fundamentos clinicopatológicos en medicina. 6a edición. Barcelona. Wolters Kluwer Health/Lippincott Williams & Wilkins. 2012

 
Autor Abbas, Abul K., autor
Títol Cellular and molecular immunology / Abul K. Abbas, Andrew H. Lichtman, Shiv Pillai ; illustration by David L. Baker, Alexandra Baker
Publicació Philadelphia, PA : Elsevier, [2017]
Data de copyright ©2018
Edició Ninth edition

Pàgina web

United States Medical Licensing Examination (USMLE)

http://usmlewiki.org/index.php?title=USMLE_Wiki:Table_of_Contents (goto section 1.5: Pathology)

The Iowa Virtual Slidebox

The Iowa Virtual Slidebox is an open access collection of virtual slides (whole slide images) for teaching histology and histopathology. There are over 1,000 high resolution virtual slides in this collection.

http://www.mbfbioscience.com/iowavirtualslidebox