Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Microbiologia Clínica

Codi de l'assignatura: 365582

Curs acadèmic: 2025-2026

Coordinació: Julian Gonzalez Martin

Departament: Departament de Fonaments Clínics

Crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

Professorat de l’assignatura (FC: Fonaments Clínics; M: Medicina)

• Julià Gonzalez Martin (FC) (docència en català)

• Jordi Vila Estapé (FC) (docència en català)

• Míriam Álvarez Martínez (FC) (docència en castellà)

• Griselda Tudó Vilanova (FC) (docència en català)

• Mikel Martínez Yoldi (FC) (docència en castellà)

• M. Ángeles Marcos Maeso (FC) (docència en castellà)

• Mar Mosquera Gutiérrez (FC) (docència en castellà)

• Francesc Marco Reverté (FC) (docència en català)

• Cristina Pitart Ferré (FC) (docència en català)

• Sara Soto González (FC) (docència en castellà)

• Climent Casals Pascual (FC) (docència en català)

• José Antonio Martínez Martínez (M) (docència en castellà)

• Juan Carlos Hurtado Negreidos (FC) (docència en castellà)

• Andrea Vergara Gómez (FC) (docència en castellà)

 • Elisa Rubio García (FC) (docència en català)

• Ignasi Roca Subirà (FC) (docència en català)

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoria

Presencial

 

30

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial

 

6

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

 

12

 

-  Pràctiques especials

Presencial

 

12

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge autònom

60

 

 

Competències / Resultats d'aprenentatge que es desenvolupen

 

   -

- Descriure les principals característiques moleculars dels microorganismes implicats en infeccions humanes i la seva interacció amb l’hoste.

- Analitzar les tècniques de diagnòstic microbiològic en funció de les seves limitacions i funcions, així com aquells factors que influeixen en l’evolució de les malalties infeccioses.

- Aplicar al laboratori les tècniques i metodologies més habituals per al cultiu, caracterització i identificació de microorganismes, així com per a l’avaluació de les seves resistències als antimicrobians.

- Sintetitzar la informació relacionada amb diferents aspectes de la microbiologia, obtinguda a partir de diverses fonts d’informació, per a la seva exposició i debat crític a l’aula.

- Integrar els coneixement i habilitats de les tècniques i metodologies microbiològiques en el diagnòstic de les malalties infeccioses.

- Combinar els coneixements teòrics i pràctics en microbiologia per a l’elaboració d’anàlisis etiològics, epidemiològics, preventius i la caracterització molecular dels agents infecciosos.

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

L’objectiu principal de l’assignatura és donar a l’estudiant el coneixement general sobre els principals microorganismes responsables de les malalties infeccioses humanes, tant en la seva perspectiva teòrica com pràctica, així com els conceptes bàsics de la fisiopatologia, diagnòstic i profilaxi.

A més, altres objectius són:

• Conèixer l’estructura, el metabolisme i la fisiologia dels grups microbians implicats en malalties infeccioses humanes.

• Distingir els principals grups de microorganismes, la seva capacitat patogènica i la seva relació amb el medi ambient.

• Donar a l’alumne una visió àmplia de les tècniques actuals de diagnòstic, el seu valor i les seves limitacions.

• Utilitzar en el laboratori les eines necessàries per fer cultius de microorganismes i dur-hi a terme experiències biològiques.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Interaccions entre l’hoste i els microorganismes

*  Concepte de patogen, patogenicitat i virulència. Dinàmica de la colonització i de la infecció. Etapes i classificació de les malalties infeccioses. Manifestacions de les malalties infeccioses. Microbiota: avantatges i desavantatges. Microbiota en les diferents àrees del cos. Microorganismes oportunistes

2. Principis d’epidemiologia i cadena d’infecció

*  Diferències entre els estudis etiològics i epidemiològics. Postulats de Koch i les seves modificacions. Tipus d’estudis epidemiològics. Cadena d’infecció: vies d’entrada i sortida, reservori i transmissió

3. Profilaxi de les malalties infeccioses i agents antimicrobians

*  Mecanismes de prevenció i control. Immunització activa i passiva. Tipus de vacunes. Diferència entre droga antimicrobiana i antibiòtic. Mecanismes d’acció dels antibiòtics. Mecanismes de resistència als antibiòtics. Mètodes d’avaluació d’antimicrobians. Criteris microbiològics per a l’elecció de l’antimicrobià

4. Diagnòstic de les malalties infeccioses

*  Mètodes microscòpics: sense tinció, amb tinció i amb immunofluorescència. Medis de cultiu: enriquiment, selectius i indicadors. Cultiu cel·lular. Mètodes serològics. Mètodes moleculars

5. Resposta immunitària als agents infecciosos

*  Barreres davant d’una infecció. Resposta immunològica específica davant dels microorganismes

6. Infeccions del tracte respiratori superior. Sinusitis i otitis

*  Barreres anatòmiques, fisiològiques i bioquímiques. Factors de predisposició. Agents etiològics més freqüents i estudi dels principals models. Mecanismes de transmissió. Tipus de mostres i diagnòstic

7. Infeccions del tracte respiratori inferior

*  Barreres anatòmiques, fisiològiques i bioquímiques. Factors de predisposició. Agents etiològics més freqüents i estudi dels principals models. Mecanismes de transmissió. Tipus de mostres, criteris d’acceptació i diagnòstic

8. Infeccions gastrointestinals i hepàtiques. Intoxicacions alimentàries

*  Barreres anatòmiques, fisiològiques i bioquímiques. Infeccions de la cavitat oral i de les glàndules salivars. Infeccions intestinals: models d’infecció i agents etiològics més freqüents. Úlceres gastrointestinals i patologia gastroduodenal associada. Infeccions hepàtiques. Intoxicacions alimentàries que afecten el tracte intestinal: característiques i principals models. Tipus de mostres i diagnòstic

9. Infeccions genitourinàries

*  Barreres anatòmiques, fisiològiques i bioquímiques. Factors de predisposició. Mecanismes d’entrada a les vies urinàries. Agents etiològics més freqüents. Tipus de mostres, criteris d’acceptació i diagnòstic

10. Infeccions de transmissió sexual

*  Barreres anatòmiques, fisiològiques i bioquímiques. Agents etiològics més freqüents i estudi dels principals models. Tipus de mostres i diagnòstic

11. Infeccions del sistema nerviós

*  Barreres anatòmiques, fisiològiques i bioquímiques. Infeccions de les meninges. Infeccions del teixit nerviós. Toxines que afecten el sistema nerviós. Agents etiològics més freqüents i estudi dels principals models. Tipus de mostres i diagnòstic

12. Infeccions cutànies, de teixits tous i oculars

*  Característiques fisicoquímiques de la pell. Principals microorganismes implicats en infeccions cutànies i subcutànies: estudi dels principals models. Infeccions oculars. Tipus de mostres i diagnòstic

13. Infeccions osteoarticulars i infeccions intravasculars

*  Consideracions estructurals. Factors de predisposició. Ingrés i colonització. Agents etiològics més freqüents

14. Infeccions multisistèmiques. Bacterièmia. Sèpsies

*  Ingrés i colonització. Disseminació/multiplicació. Agents etiològics més freqüents. Tipus de mostres i diagnòstic

15. Programa de classes pràctiques

15.1. Pràctica 1

15.2. Pràctica 2

15.3. Pràctica 3

15.4. Pràctica 4

16. Pràctiques especials

16.1. Pràctica E1

16.2. Pràctica E2

16.3. Pràctica E3

16.4. Pràctica E4

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Activitats presencials: 60 h

• Classes magistrals (30 h): teòriques impartides en grups d’un màxim de 80 alumnes. Es fan dues sessions setmanals d’una hora, durant un període de 15 setmanes. Com a suport de les classes magistrals s’utilitza, a més de la pissarra, material audiovisual en format electrònic (presentacions en PowerPoint, animacions, vídeos, accés directe a l’URL, etc.) per al seguiment dels continguts explicats. El material en format electrònic està disponible a la plataforma del Campus Virtual perquè els alumnes matriculats hi puguin accedir.

• Classes pràctiques de laboratori (12 h): impartides en grups. Es fan durant diversos dies consecutius en sessions diàries de 2 a 3 hores.

• Pràctiques orals comunicatives (6 h): es duen a terme sessions d’una hora repartides durant el semestre que poden incloure grups de discussió, debats, seminaris, anàlisi de casos pràctics i/o exposició d’articles. Durant aquestes sessions el professorat dinamitza el grup per fomentar l’anàlisi crítica i la discussió dels continguts.

Pràctiques especials (12 h): impartides en grups. Són practiques presencials en un servei de microbiologia on es duen a terme aspectes destacats de l’activitat assistencial dels laboratoris.

 

Activitats no presencials

• Activitats dirigides (30 h) que poden incloure projectes centrats en aspectes transversals de l’assignatura proposats pel professorat i que es treballen mitjançant lectures, revisions bibliogràfiques, grups de discussió, anàlisi de casos pràctics i posada en comú en sessions presencials. Totes les activitats les tutoritza el professorat i es poden fer en grups o de manera individual.

En les activitats no presencials, s’inclou l’elaboració d’una memòria de les pràctiques desenvolupades en el laboratori.

• Aprenentatge autònom: 60 h

Abans de les classes presencials tant teòriques com pràctiques i de les activitats dirigides, l’alumne ha de revisar el material docent que li hagi indicat el professorat.

Després de les classes teòriques, cal que l’alumne estudiï els continguts impartits, utilitzant no només les notes de les classes sinó també el material docent complementari suggerit pel professorat, incloent-hi el llibre de text recomanat.

L’estudiant s’ha d’organitzar per dur a terme les tasques requerides pel professorat tenint en compte els terminis i el calendari establerts per desenvolupar-les i presentar-les.

En cas que la situació sanitària no ho permeti, hi ha la possibilitat que la docència sigui mixta (presencial / no presencial) en les condicions que cada equip docent consideri més adients i tenint en compte la resta d’assignatures i ensenyaments, el nombre de professors i els espais disponibles.

 

Com que aquesta assignatura s’imparteix a les facultats de Biologia i de Medicina i Ciències de la Salut, ambdós centres han acordat la possibilitat que algunes activitats dels plans docents tinguin diferent càrrega d’hores per adaptar-se al calendari docent de cada centre. També poden tenir diferent nomenclatura (tot mantenint la tipologia d’activitat) per adaptar-se a la disponibilitat d’espais i infraestructures de cada centre, a la capacitat del grup i als possibles projectes d’innovació en què participen els equips docents de cada centre. Els caps d’estudis i els equips docents de les assignatures de cada campus es coordinen per garantir l’assoliment de les competències i els objectius del pla docent.

En la mesura del que sigui possible, s’incorporarà la perspectiva de gènere en el desenvolupament i les activitats de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Es fa una avaluació continuada dels aprenentatges teòrics i pràctics adquirits en les diferents activitats desenvolupades durant el curs, fet que inclou tant les activitats presencials o semipresencials com els treballs individuals o de grup i les proves fetes durant el semestre. Amb vista a la qualificació de l’alumne, es té en compte la nota obtinguda en l’avaluació de les pràctiques de laboratori (10 % de la nota final), les activitats dirigides presencials i no presencials (15 % de la nota final), la prova parcial feta (15 % de la nota final) i la prova de síntesi (60 % de la nota final).

L’assistència a les activitats de pràctiques orals comunicatives i a les pràctiques és obligatòria. Per aprovar l’assignatura s’ha d’haver aprovat la prova de síntesi i les pràctiques per separat.

Per aprovar les pràctiques es requereix l’assistència continuada obligatòria durant els dies que es fan. L’avaluació es basa en les habilitats adquirides durant el treball desenvolupat al laboratori, en un qüestionari en finalitzar la setmana de pràctiques i en l’elaboració d’una memòria. La nota de pràctiques es guardarà com a màxim dos cursos acadèmics posteriors a haver-les fet.

Les activitats dirigides s’avaluen durant les sessions presencials corresponents mitjançant proves objectives o qüestionaris individuals.

La prova de síntesi pot consistir en una sèrie de preguntes curtes i/o preguntes de tipus test, per avaluar els coneixements de l’alumne i la seva capacitat tant de síntesi com d’exposició d’idees.

Tant l’avaluació única com la continuada es duran a terme atenent a les convocatòries oficials de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut.

 

Reavaluació 

Qui no hagi superat l’assignatura per incompliment de les condicions establertes a l’avaluació continuada o perquè hagi renunciat a la nota de la qualificació final té dret a ser reavaluat mitjançant una prova específica.

Per a aquesta prova, únicament es guarda la nota de pràctiques i, per tant, la prova avalua tant els continguts de les classes magistrals com els coneixements corresponents a les activitats dirigides.

 

Avaluació única

En cas que l’alumne sol·liciti una avaluació única en substitució de l’avaluació continuada, ho ha de fer mitjançant un document únic, signat per ell i pel professor o a través de l’espai de l’assignatura en la plataforma del Campus Virtual. Aquesta sol·licitud es fa durant el període fixat per la Facultat i és definitiva i irreversible. Tot i que l’alumne s’aculli a l’avaluació única, ha de fer les pràctiques en sessions presencials. L’avaluació única es fa el mateix dia que la prova de síntesi i inclou a més l’avaluació dels coneixements corresponents a les activitats dirigides.

Tant l’avaluació única com la continuada es duen a terme atenent a les convocatòries oficials de la Facultat.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

  • Murray, P; Rosenthal K; and Pfaller M. Microbiologia Médica. 9th Ed. Elsevier 2021 (espanyol)

  • Tille P.M; Diagnostioc Microbiology (de) Bailey&Scott. 13th Ed. Elsevier 2014

  • Infection. Bannister B, Gillespie S and Jones J. Blackwell Publishing. eth ed. 2009.

Murray, P; Rosenthal K; and Pfaller M. Medical Microbiology. 9th Ed. Elsevier 2020 (anglès)

Tille P.M; Diagnostioc Microbiology (de) Bailey&Scott. 15th Ed. Elsevier 2021