Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements L’objectiu general és reconèixer les característiques del desenvolupament embrionari: mecanismes cel·lulars i genètics, etapes i establiment del pla corporal humà i d’altres organismes d’interès en la recerca del desenvolupament embrionari, de l’ou a l’adult. -  Classes teòriques (expositiva o activitats d’aprenentatge actiu com per exemple, aula inversa). Les classes teòriques cerquen estimular la reflexió, el coneixement i l’esperit crític per entendre com es forma un adult a partir d’un ou fecundat, principalment a partir de dades experimentals. A més es confronta l’estudiant a entendre el desenvolupament com un problema biològic en quatre dimensions. El curs entra a fons en la base genètica, cel·lular  i molecular de la formació del patró, la morfogènesi, la determinació i diferenciació cel·lular. Es presenten els models més destacats que s’utilitzen actualment en la biologia del desenvolupament, com són Drosophíla, Xenopus, Caenorhabditis elegans, Danio rerio, pollet i ratolí. El curs es complementa amb l’estudi de les cèl·lules mare (stem cells) i regeneració. Es fa especial èmfasi en la conservació evolutiva dels gens i mecanismes implicats en el desenvolupament com també en la relació entre desenvolupament, patologia i les implicacions biomèdiques de la biologia del desenvolupament. -  Seminaris, discussions i estudi de casos. Els temes podran ser monogràfics, disseny experimental i resolució de problemes, casos clínics, etc. L’objectiu d’aquesta part és guiar l’estudiant en la lectura i la discussió de la literatura científica, fomentar la capacitat critica, estimular la interpretació de resultats i participar en discussions. S’avalua la capacitat de presentar dades científiques, raonar, i discutir sobre la temàtica. -  Pràctiques. A les pràctiques de laboratori s’introdueixen diferents models animals de desenvolupament, així com tècniques per obtenir i estudiar embrions. Es fomenta l’anàlisi de resultats. S’utilitzen algunes de les tècniques més rellevants per a l’estudi de l’expressió gènica com també dels mecanismes cel·lulars i genètics que regeixen la morfogènesi.   Referits a habilitats, destreses L’assignatura proporciona coneixements bàsics del desenvolupament incloent-hi la morfogènesi de diferents models, entre els quals els mamífers, i amb especial èmfasi en el control genètic, els mecanismes cel·lulars i moleculars i la relació entre desenvolupament i evolució. Es desenvoluparan les habilitats d’utilitzar les fonts d’ informació de forma crítica i responsable; relacionar el concepte i les característiques generals de la malaltia (del desenvolupament) amb els mecanismes pels quals es desenvolupa; i d’expressar-se oralment i per escrit de forma eficaç en català, castellà i angles, amb domini del llenguatge especialitzat en l’ àmbit de les Ciències Biomèdiques. Es desenvoluparan les competències de treballar en equip de forma eficient i coordinada; aplicar els coneixements i habilitats per afrontar amb seguretat situacions pràctiques en un laboratori; utilitzar la capacitat de diagnosi i la creativitat per a la resolució de problemes en l’ àmbit de les Ciències Biomèdiques; i aplicar els coneixements en Ciències Biomèdiques a la pràctica de la recerca biomèdica, diagnòstic biològic, comunicació científica, etc..

 

 

Blocs temàtics

 

1. Conceptes bàsics, desenvolupament inicial i etapes del desenvolupament

*  Conceptes bàsics, desenvolupament inicial i etapes del desenvolupament. Mètodes d’estudi i tècniques. Preformació i epigènesi. Organismes model. Llinatge cel·lular, mapes de destins, especificació, determinació i diferenciació cel·lulars. Formació del patró, morfogènesi, factors intrínsecs i extrínsecs. Gametogènesi, fecundació i activació de l’ou. Clivatge, gastrulació, neurulació i organogènesi. Estadi filotípic. Processos postembrionaris.

2. Genètica i biologia molecular i cel·lular del desenvolupament

*  Genètica, biologia molecular i cel·lular del desenvolupament. Equivalència genòmica. Expressió genètica diferencial i control genètic del desenvolupament. Determinació dels eixos embrionaris. Cascades d’expressió gènica en l’especificació de destins cel·lulars, xarxes gèniques reguladores. Proliferació i mort cel·lular. Reconeixement i adhesió cel·lular, migració, moviments morfogènics. Factors de transcripció i diferenciació cel·lular, modificacions epigenètiques i estabilitat de la diferenciació. Comunicació cel·lular, inducció, vies de senyalització i activació de programes de desenvolupament. Models de determinació del patró, centres organitzadors. Mida i forma dels teixits i òrgans, control del creixement i la regeneració.

3. Morfogènesi i organogènesi: aspectes comuns i específics de diferents models

*  Morfogènesi i organogènesi: aspectes comuns i específics de diferents models. Característiques pròpies del desenvolupament dels mamífers, el model humà. Desenvolupament de l’ectoderma. Desenvolupament del mesoderma. Desenvolupament de l’endoderma. Línia germinal. Exemples d’organogènesi i diferenciació cel·lular, processos de morfogènesi i mecanismes genètics i cel·lulars implicats. Annexos embrionaris als mamífers, placenta. Alteracions del desenvolupament, factors teratogènics genètics i ambientals.

4. Regeneració, cèl·lules mare i implicacions biomèdiques de la biologia del desenvolupament

*  Regeneració, cèl·lules mare i implicacions biomèdiques de la biologia del desenvolupament. Models de regeneració animal. Tipus de potencialitat i concepte de cèl·lula mare, cèl·lules mare embrionàries, cèl·lules mare de l’adult i cèl·lules mare pluripotents induïdes. Clonatge, medicina regenerativa i altres implicacions biomèdiques de la biologia del desenvolupament, aspectes tècnics i ètics.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

En la mesura del que sigui possible, s’incorpora la perspectiva de gènere en el desenvolupament i les activitats de l’assignatura.  La metodologia docent es basa en tres tipus d’activitats: Classes teòriques (expositiva o d’aprenentatge actiu com per exemple, aula inversa) per conduir l’alumne en els principis bàsics del desenvolupament. Aquestes sessions es basen sobretot en  evidències experimentals sobre algunes de les qüestions cabdals en matèria de desenvolupament. Estudi de casos, aprenentatge basat en problemes i seminaris, on es fomenta el disseny experimental, la resolució de problemes i la lectura, presentació i discussió d’articles científics rellevants. Pràctiques de laboratori i d’ordinador, per familiaritzar l’alumne amb les recursos informàtiques, les tècniques bàsiques i en alguns processos de desenvolupament rellevants. La dedicació total estimada és de 150 h, de les quals aproximadament 60h són presencials i 90h son de treball autònom. L’idioma de les classes és el català, el castellà i l’anglès, com a mínim es requereix un nivell d’anglès suficient per a la lectura d’articles científics. Com que aquesta assignatura s’imparteix a dos facultats: Biologia i Medicina i Ciències de la Salut, ambdós centres han acordat la possibilitat que algunes activitats dels plans docents tinguin diferent càrrega d’hores per adaptar-se al calendari docent de cada centre. També poden tenir diferent nomenclatura (tot mantenint la tipologia d’activitat) per adaptar-se a la disponibilitat d’espais i infraestructures de cada centre, a la capacitat del grup i als possibles projectes d’innovació en què participen els equips docents de cada centre. Els caps d’estudis i els equips docents de les assignatures de cada campus es coordinen per garantir l’assoliment de les competències i els objectius del pla docent.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Procediment -  Avaluació continuada (teoria, pràctiques, seminaris, tutoritzacions i presentació de treballs) amb prova escrita, instruments basats en l’ observació: assistència i participació en classe, presentació de treballs, etc. - Avaluació del conjunt del temari mitjançant una prova escrita teòrica, teoricopràctica, de resolució de problemes, qüestionari, test, etc. Criteris d’avaluació - Comprensió de conceptes, coneixement dels fets bàsics del desenvolupament, capacitat d’identificació i representació d’estructures, capacitat de resolució de problemes, participació activa a seminaris i pràctiques, qualitat dels treballs escrits i presentacions orals. - L’assistència a pràctiques, seminaris, tutoritzacions i presentació de treballs és obligatòria. Criteris de qualificació final (prova de síntesi) La prova de síntesi avalua el conjunt del temari i representa el 60% de la qualificació final, tanmateix cal obtenir un mínim del 45 % de la puntuació màxima de l’examen per fer mitjana amb les qualificacions d’avaluació continuada. Cal obtenir una puntuació mínima de 5 per aprovar un cop sumades les qualificacions de la prova de síntesi i les activitats d’avaluació continuada. Sistema de puntuació i ponderació - 40 % (avaluació continuada de teoria, pràctiques, seminaris, tutoritzacions i presentació de treballs, etc.) - 60 % (prova escrita de síntesi). Cada unitat docent especificarà el sistema de puntuació i ponderació dels diferents aspectes inclosos a l’avaluació continuada segons les activitats desenvolupades a cada campus. Revisió La revisió de les avaluacions finals s’ajusta a les normes que estableix el Consell d’Estudis. Revaluació Els alumnes que no hagin superat l’assignatura per l’incompliment de les condicions establertes a l’avaluació continuada o perquè hagin renunciat a la nota de la qualificació final, tenen dret a ser revaluats mitjançant una prova especifica. Cal obtenir un 50% de la puntuació màxima de la prova per aprovar la revaluació, i la nota obtinguda serà la nota final. La revaluació no dona dret a matrícula d’honor.   Avaluació única La sol·licitud d’avaluació única es fa d’acord amb la normativa de la UB.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

La llista bibliogràfica inclou diferents tipus de textos en versió anglesa / castellana que poden ser utilitzats com a fonts principals o com llibres de consulta per a determinats temes. Cada unitat docent, especificarà  la utilització de la bibliografia recomanada segons els diferents blocs temàtics i el programa específic del campus.

Textos generals de Biologia del Desenvolupament, textos de Biologia del Desenvolupament humà, altres textos, i totes les fonts d’informació científica que es puguin trobar a la biblioteca o a la WEB

Gilbert, S.F. Barresi M.J.F. (2020) Developmental Biology, 12th Edition, Sinauer / Oxford 

Textos generals de biologia del desenvolupament.

Carlson, B.M. (2019) Embriología Humana y Biología del Desarrollo. 6ª Edición, Elsevier/Saunders.

Textos de biologia del desenvolupament humà.

Alberts, B. et al. (2016) Biología Molecular de la Célula 6ª Edición. Omega.

Wolpert, L. Ticle C., Martinez Arias A. et al. (2019) Principles of Development, 6th Edition, Oxford University Press.

Textos generals de biologia del desenvolupament.

Sadler, T.W. (2019) Embriología Médica de Langman’. 14ª Edición. Wolters Kluwer /Lippincott Williams & Wilkins.

Textos de biologia del desenvolupament humà.

Alberts, B. et al. (2021) Molecular Biology of the Cell 7th edition

Altres textos.

Schoenwolf , CG et al., (2021) Larsen’s Human Embryology 6th Edition, Elsevier

Textos de biologia del desenvolupament humà.