Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements Conèixer les bases científiques de les vacunacions com a tècniques de prevenció i el seu impacte en la millora de la salut de la població en les últimes dècades.  Conèixer els propòsits dels programes de vacunacions sistemàtiques i no sistemàtiques.  Conèixer les característiques i principals indicacions de determinades vacunes incloses en el calendari de vacunacions sistemàtiques.  Conèixer els mètodes que s’utilitzen per avaluar l’eficàcia de les vacunes, l’efectivitat i l’eficiència dels programes de vacunació.  Conèixer els criteris que se segueixen per decidir sobre la inclusió de les vacunes en el calendari de vacunacions sistemàtiques. Conèixer els conceptes necessaris per abordar la recerca de noves vacunes, incloent les vacunes contra la COVID-19. La docència i el desenvolupament de les activitats de l’assignatura tenen en compte els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), amb especial referència a l’ODS 3 (Salut i benestar) i a l’ODS 5 (Igualtat de gènere).   Referits a habilitats, destreses Identificar les fonts d’informació que es poden fer servir per conèixer la càrrega de les malalties prevenibles mitjançant vacunacions.  Identificar les fonts d’informació per valorar el compliment dels criteris per introduir una vacuna en el calendari de vacunacions sistemàtiques. Identificar les fonts d’informació que es poden fer servir per conèixer l’evolució de les cobertures de vacunació.    Referits a actituds, valors i normes Ser capaç d’orientar adequadament les discussions sobre els avantatges i inconvenients de les vacunacions d’acord amb les evidències científiques disponibles.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció a les vacunacions

2. Vacunacions contra malalties específiques

3. Seminaris sobre aspectes operatius dels programes de vacunacions i perspectives de noves vacunes

4. Pràctiques d’ordinador: es fan a l’aula d’informàtica

5. Exercici pràctic

*  Se’n fan dos grups i cada grup té 7 sessions d’exercici pràctic al llarg del curs

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Idioma d’impartició: català Activitat presencial 1. Les classes teòriques (nou hores) s’imparteixen mitjançant classes magistrals d’una hora a l’aula. 2. Els seminaris (quatre hores) es plantegen amb l’objectiu de completar des d’una perspectiva més transversal els conceptes necessaris per poder avaluar els beneficis i inconvenients que comporten les vacunacions per als individus i per a la comunitat i per abordar la recerca de noves vacunes, incloent les vacunes enfront de la COVID-19. Es fan en sessions presencials. 3. Les sessions de tutoria per grups per a l’exercici pràctic (set hores) es fan en dos grups, cadascun en una aula i amb professorat diferent. Es fan presencialment. Consisteixen en la supervisió i discussió de les activitats que duu a terme l’alumnat, així com l’elaboració i presentació oral d’un treball de revisió bibliogràfica sobre els reptes que planteja la vacunació amb una vacuna que no s’hagi tractat a les sessions teòriques, a escollir entre les que s’ofereixin a classe. En aquest treball cal incloure un apartat de reflexions sobre la contribució del treball als assoliments dels ODS 3 i 5 i de com a mínim un tercer ODS. El mateix dia de la presentació oral (1 de desembre) s’ha d’entregar el document imprès o en format digital. 4. Les pràctiques amb ordinador (sis hores) es fan a l’aula d’informàtica. Es plantegen per conèixer com accedir a la informació sobre la càrrega que tenen les malalties que es poden prevenir mitjançant vacunacions, els calendaris de vacunacions i les cobertures vacunals, així com el nivell de compliment dels criteris per a la introducció d’una vacuna en el calendari de vacunacions.   "Donat que aquesta assignatura s’imparteix a les facultats de Biologia i de Medicina i Ciències de la Salut, ambdós centres han acordat la possibilitat de que algunes activitats dels plans docents tinguin diferent càrrega d’hores per adaptar-se al calendari docent de cada centre. També poden tenir diferent nomenclatura (mantenint la tipologia d’activitat) per adaptar-se a la disponibilitat d’espais i infraestructures de cada centre, a la capacitat del grup i als possibles projectes d’innovació en els que participen els equips docents de cada centre. Els capsd’estudis i els equips docents de les assignatures de cada campus es coordinen per tal de garantir l’assoliment de les competències i els objectius del pla docent. En la mesura del que sigui possible, s’incorporarà la perspectiva de gènere en el desenvolupament i activitats de l’assignatura."

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació acreditativa dels aprenentatges consisteix en la valoració de: a)  Un exercici pràctic sobre els reptes que planteja la vacunació poblacional d’una vacuna en particular, que val el 60 % de la nota final.  b)  Les proves escrites de resposta a 10 preguntes de tipus test i dues preguntes curtes. Aquestes proves tenen una durada de 20 minuts com a màxim, es fan en dues ocasions durant el curs  (27 de octubre i 15 de desembre) i valen en conjunt el 30 % de la nota final. Les preguntes de tipus test tenen quatre respostes possibles només una de les quals és correcta. Les respostes incorrectes a les preguntes de tipus test resten el 25 % de la puntuació que té cada resposta correcta. c) La participació i el rendiment de l’alumnat en les classes, que val el 10 % de la nota final. La nota final és la suma dels apartats a, b i c. Reavaluació Després que s’hagin publicat les qualificacions finals s’obre un procés de reavaluació per a l’alumnat que hagi suspès. Per presentar-se a aquesta prova cal haver presentat el treball de l’exercici pràctic. La prova de reavaluació, que val el 50 % de la nota, consisteix en una prova escrita amb preguntes curtes i preguntes de tipus test. Les preguntes de tipus test tenen quatre possibles respostes de les quals només una és correcta. Les respostes incorrectes resten el 25 % de la puntuació que té cada resposta correcta. La qualificació final és la suma de la nota obtinguda a la prova de reavaluació i la nota obtinguda a l’exercici pràctic, que val el 50 % de la nota.   Avaluació única L’alumnat que es vulgui acollir a l’avaluació única ha de comunicar-ho a la coordinadora de l’assignatura en el termini que acordi i publiqui el Consell d’Estudis a la web de la Facultat. L’avaluació consisteix en la valoració de: a) Un exercici pràctic sobre els reptes que planteja la vacunació amb una vacuna en particular, acordada amb el professorat, que val el 50 % de la nota. Aquest exercici és obligatori per poder-se presentar a la prova escrita. b) Una prova escrita amb peguntes curtes i preguntes de tipus test que val el 50 % de la nota. Les preguntes de tipus test tenen quatre possibles respostes de les quals només una és correcta. Les respostes incorrectes resten el 25 % de la puntuació que té cada resposta correcta. Reavaluació Després que s’hagin publicat les qualificacions finals s’obre un procés de reavaluació per a l’alumnat que hagi suspès. Per presentar-se a aquesta prova cal haver presentat el treball de l’exercici pràctic. La prova de reavaluació consisteix en una prova escrita amb preguntes curtes i preguntes de tipus test. Les preguntes de tipus test tenen quatre possibles respostes de les quals només una és correcta. Les respostes incorrectes resten el 25 % de la puntuació que té cada resposta correcta. La qualificació final és la suma de la nota obtinguda a la prova de reavaluació i la nota obtinguda a l’exercici pràctic.

Fonts d'informació bàsica

Consulta de la disponibilitat al Cercabib

Llibre

American Academy of Pediatrics. Red Book: 2024-2027 Report of the Committee on Infectious Diseases. 33nd ed. Itasca IL, 2024.

Argimon JM, Jiménez J. Métodos de investigación clínica y epidemiològica. 5a ed. Barcelona: Elsevier, 2019.

Bennett JE, Dolin R, Blaser MJ. Principles and Practice of Infectious Diseases. 9th ed. Philadelphia: Elsevier, 2020.

Cherry JD, Harrison GJ, Kaplan SL, et al. editors. Textbook of Pediatric Infectious Diseases. 9th ed. Philadelphia: Elsevier, 2024.

Giesecke J. Modern infectious disease epidemiology. 3rd ed. Boca Ratón: CRC Press, 2017.

Hall E, Wodi AP, Hamborsky J, Morelli V, Schilling S. Epidemiology and Prevention of Vaccine-Preventable Diseases. 14th ed. Washington D.C.: Public Health Foundation, 2021.

Heyman DL, editor. Control of communicable diseases manual. 21th ed. Washington: American Public Health Association, 2022.

Howley PM, Knipe DM, Whelan S. Fields Virology. Vol 1: Emerging  Viruses. 7th ed. Philadelphia: Wolters Kluwer, 2021.

Howley PM, Knipe DM, Damania BA, Cohen JI. Fields Virología. Vol 2:  Virus de ADN. 7a ed. Philadelphia: Wolters Kluwer, 2022.

Howley PM, Knipe DM, editors. Fields Virology. Vol 3: RNA viruses. 7^th ed. Philadelphia: Wolters Kluwer, 2023.

Kirmani N, Durkin MJ, Liang SY. Infectious diseases. Subspeciality consult. 3rd ed. Philadelphia: Wolters Kluwer, 2020.

Mensa J, Soriano A, López-Suñé E, et al. editors. Guia terapéutica antimicrobiana 2024. Barcelona: Elsevier Masson, 2024.

Orenstein WA, Offit PA, Edwards KM, Plotkin SA, editors. Vaccines. 8th ed. Philadelphia: Saunders, 2024.

Plotkin SA, editor. History of vaccine development. Philadelphia: Springer, 2011.

Prats G, editor. Microbiología y Parasitología Médicas. 2a ed. Buenos Aires:Panamericana, 2022.

Porta M, editor. A dictionary of Epidemiology. 7th ed. Oxford: Oxford University Press, 2025.

Webber R. Communicable diseases. A global perspective. 6th ed. Oxfordshire: CABI, 2020.

Capítol

Ballard S-B, Blazes DL. Applied epidemiology for the infectious disease physician. A: Bennet JE, Dolin R, Blaser MJ, editors. Principles and Practice of Infectious Diseases. 9^th ed. Philadelphia: Elsevier, 2020. pp. 154-163.

Banasiak NC. Immunizations. A: Coviello J, editor. Health promotion and disease prevention in clinical practice. 3rd ed. Philadelphia: Wolters Kluwer, 2020. pp 403-487.

Campins M, Moraga-Llop F. Vacunas. A: Prats G, editor. Microbiología y Parasitologia Médicas. 2a ed.Buenos Aires: Panamericana, 2022. pp.153-159.

Carlos S, Reina G, López I. Vacunas e Inmunización. A: Martinez MA, editor. Conceptos de salud pública y estatregias preventivas. 3a ed.Barcelona: Elsevier, 2023. pp. 216-223.

Domínguez A, Borràs E, Saltó E, Salleras L. Evaluación de la eficacia, efectividad y eficiencia de las medidas preventives y de los programas de salud. A: Fernández-Crehuet J, Gestal JJ, Delgado M et al., editors. Medicina Preventiva y Salud Pública. 12a ed. Barcelona: Elsevier, 2016. pp. 909-920.

Domínguez A, Campins M. Prevención de las enfermedades transmissibles: vacunación e immunización pasiva. A: Rozman C, Cardellach F, editores. Medicina Interna. 20ª ed. Barcelona: Elsevier,  2024.

Domínguez A, Torner N, Salleras L. Inmunización activa y pasiva. A: Fernández-Crehuet J, Gestal JJ, Delgado M et al., editors. Medicina Preventiva y Salud Pública. 12a ed. Barcelona: Elsevier, 2016. pp. 553-566.

Gil de Miguel A, Gil Prieto R, Rodríguez Caravaca G. Inmunización. A: Hernández Aguado I, Lumbreas Lacarra B, editors. Manual de epidemiología y salud pública. 3a ed. Madrid: Editorial Médica Panamericana, 2018. pp 199-202.

Jacobson HE, Mas FS, Nervi LL. Health promotion, equity and social justice. A: Fertman CI, Grim ML, editors. Health promotion programs. From theory to practice. 3a ed. Hoboken, NJ: John Wiley & Sons, 2022. pp. 24-46.

Kim Farley RJ. Principles of infectious disease control. A: Detels R, Karim QA, Baum F, Li L, Leyland AH, editors. Oxford Textbook of Global Public Health. 7^th ed. vol 3. Oxford: Oxford University Press, 2022. pp. 597-621.

Lamberts R. Ethic, risk and health promotion: A: McKinnon M, editor. Health promotion: a practical guide to effective communication.Cambridge: Cambridge University Press, 2021. pp. 81-105.

McKinnon M. Understanding and using media in health promotion. A: Mckinnon M, editor. Health promotion. A practical guide to effective communication. Cambridge: Cambridge University Press, 2021.pp. 147-174.

Murray L, Mckinnon M. Communicating in healthy settings. A: Mckinnon M, editor. Health promotion. A practical guide to effective communication.  Cambridge: Cambridge University Press, 2021.pp. 51-77.

Article

Borràs E, Urbiztondo L, Carmona G, et al. Effectiveness and impact of the hepatitis B vaccination program in preadolescents in Catalonia 21 years after its introduction. Vaccine 2019; 37: 1137-1141.

Domínguez A, Avellón A, Hernando V, et al. Impact of the universal implementation of adolescent hepatitis B vaccination in Spain. Vaccines (Basel). 2024 May 1;12:488.

Domínguez A, Avellón A, Hernando V, et al. Hepatitis B virus-related cirrhosis and hepatocellular carcinoma hospital discharge rates from 2005 to 2021 in Spain: Impact of universal vaccination. Vaccines (Basel). 2024;12:1254. 

Domínguez A, Varela C, Soldevila N, et al. Hepatitis A outbreak characteristics: a comparison of regions with different vaccination strategies, Spain 2010–2018. Vaccines 2021; 9:1214.

Franco-Paredes C, Rodriguez-Morales AJ, Henao-Martínez AF, et al. The growing threat of wild poliovirus 1 and vaccine-derived cases in the COVID-19 era. The Lancet Infectious Disease 2022; 22: 1412-1414.

Godoy P, Castilla J, Astray J, et al. Hacia el control de la COVID-19 a través de la vacunación: obstáculos, desafíos y oportunidades. Gaceta Sanitaria 2022; 36: S82–S86.

Godoy P, García-Cenoz M, Rius C, et al. Effectiveness of maternal pertussis vaccination in protecting newborn: A matched case-control study. Journal of Infection 2021; 83:554-558.

Izquierdo C, Ciruela P, Soldevila N, et al. Changes in invasive pneumococcal disease in the paediatric population in the second COVID-19 pandemic year. Vaccines (Basel) 2023; 11: 1548.

Kissling E, Pozo F, Martínez-Baz I, et al. I-MOVE study team. Influenza vaccine effectiveness against influenza A subtypes in Europe: Results from the 2021-2022 I-MOVE primary care multicentre study. Influenza Other Respir Viruses 2023; 17(1): e13069.

Lazarus JV, Wika K, White TM, et al. A survey of COVID-19 vaccine  acceptance across 23 countries in 2022.  Nature Medicine, January  2023.

Lee CJ, Woo W, Kim AY, et al. Clinical manifestations of COVID-19 breakthrough infections: A systematic review and meta-analysis. Journal of Medical Virology 2022; 94: 4234-4245.

Li Y, Liu P, Hao T, et al. Rational design of an influenza-COVID-19 chimeric protective vaccine with HA-stalk and S-RBD. Emerging Microbes & Infections 2023; 12: 2231573.

Martínez-Baz I, Fernández-Huerta M, Navascués A, et al. Influenza vaccine effectiveness in preventing laboratory-confirmed influenza cases and hospitalizations in Navarre, Spain, 2022-2023. Vaccines (Basel). 2023; 11(9): 1478.

Martínez-Baz I, Miqueleiz A, Egüés N, et al. Effect of COVID-19 vaccination on the SARS-CoV-2 transmission among social and household close contacts: A cohort study. Journal of Infection and Public Health. 2023; 16(3): 410-417.

Mercader S, Domínguez A, Torner N, et al. Classification of measles breakthrough cases in an elimination setting using a comprehensive algorithm of laboratory results: why sensitive and specific IgM assays are important. International Journal Infectious Diseases 2021; 112:21-24.

Morales-Suárez-Varela M, Toledo D, Fernández-Sierra MA, et al. A profile of adult severe acute respiratory syndrome coronavirus 2 pneumonia patients according to pneumococcal vaccination status. Vaccines (Basel) 2023; 11: 1630.

Puente-Massaguer E, Beyer A, Loganathan M, et al. Bioprocess development for universal influenza vaccines based on inactivated split chimeric and mosaic hemagglutinin viruses. Frontiers in Bioengineering and Biotechnology 2023;  11: 1097349.

Rodríguez-Blanco N, Vicente-Alcalde N, Cubero-Plazas L, et al. Acceptability of the vaccine against COVID-19 in Spanish health sciences students: a cross-sectional study. International Journal of Environmental Research and Public Health 2022; 19: 12244.

Russo G, Crispino E, Maleki A, et al. Beyond the state of the art of reverse vaccinology: predicting vaccine efficacy with the universal immune system simulator for influenza. BMC Bioinformatics 2023; 24: 231.

Sharifi E, Yousefiasl S, Trovato M, et al. Nanostructures for prevention, diagnosis, and treatment of viral respiratory infections: from influenza virus to SARS-CoV-2 variants. Journal of Nanobiotechnology 2023; 21: 199.

Soldevila N, Toledo D, Martínez A, et al. Does knowing the influenza epidemic threshold has been reached influence the performance of influenza case definitions? PLoS One 2022; 17: e0270740.

Soler-Font M, Aznar-Lou I, Basile L, et al. Costs and factors associated with hospitalizations due to severe influenza in Catalonia (2017-2020). International Journal of Enviromental Research and Public Health 2022; 19: 14793.

Torner N, Mercader S, Domínguez A, et al. Etiological analysis of discarded measles in the context of a measles outbreak among a highly immunized population. Pediatrics International 2022; 28: 2321-2324.

Vicente-Alcalde N, Sferle SM, Franco-Paredes C, Tuells J. Acceptance of the COVID-19 vaccine by prisoners and staff in Spanish prisons. Vaccines (Basel) 2023; 11: 1547.

Wahl I, Wardemann H. Sterilizing immunity: understanding COVID-19. Immunity 2022; 55: 2231-2235.

Wang WC, Sayedahmed EE, Sambhara S, et al. Progress towards the development of a universal influenza vaccine. Viruses 2022; 14: 1684.

Plans-Rubió P, Pericas C, et al. Healthcare and epidemiological surveillance costs of hepatitis A outbreaks in Spain in regions with and without universal hepatitis A vaccination of children during 2010-2018. Vaccines (Basel). 2024; 11;12:648.

Pàgina web

Agència de Salut Pública de Catalunya. Manual de vacunacions de Catalunya. 5a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Salut, 2020. http://salutpublica.gencat.cat/ca/ambits/promocio_salut/vacunacions/Manual-de-vacunacions/

Agència de Salut Pública de Barcelona. Vacuna contra la COVID-19, preguntes i respostes. https://www.aspb.cat/documents/vacuna-covid19/ 

Asociación Española de Vacunología. https://www.vacunas.org/

Centre UNESCO de Catalunya. Educació per als Objectius de Desenvolupament Sostenible: Objectius d’aprenentatge. https://catesco.org/wp-content/uploads/2022/10/Educacio-per-als-objectius-de-desenvolupament-sostenible.pdf

Ministerio de Sanidad. Guias de recomendaciones de vacunación para profesionales sanitarios. https://www.sanidad.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/vacunaciones/profesionales/home.htm

Ministerio de Sanidad. Vacunación COVID-19 en España. Preguntas comunes. https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/vacunaciones/covid19/docs/VACUNACION-COVID-19_PREGUNTAS.pdf

Sociedad Española de Epidemiología. Guía sobre el calendario de vacunación 2023.
https://seepidemiologia.es/wp-content/uploads/2023/02/Guia-Calendario-Vacunacion-SEE-DEF-1.pdf